Eines per a la convivència: Prevenció

Com combatre el bullying des de les aules com a docents? Aquí la pregunta del milió. Estem tancats "x" hores en una classe amb els nostres alumnes. A l'hora del descans i fora de les hores escolars potser els perdem del nostre radar. Com ho fem? Tenim tres estadis principals en el cas de bullying: abans que passi, mentres està passant i quan ja és un fet consumat.

L’escenari ideal és fer prevenció perquè no passi i tindrem sort si en tota la nostra vida lectiva ens podem quedar en la prevenció.

Cada aula i col·lectiu és un món i no hi ha una recepta màgica que serveixi igual per tothom per això em reafirmo que els plans antibullying no existeixen i que ha de ser una feina col·lectiva entre famílies, escola i alumnat.

L’ideal és tenir un programa de prevenció que s’apliqui transversalment durant tot l’any escolar i que afecti a famílies, escola i alumnes.

A part cada, professor ha de tenir les seves eines per observar la seva bombolla geogràfica i social dins de l’escola per saber quan i com actuar quan tingui la més mínima sospita de bullying.

 

Aquí, encara que soni romàntic, té molt a veure el nivell d'implicació, vocació i passió dels professors. 

desmuntem mites

Un dels temes on es reforça més l’assetjament és en els prejudicis. Com a tasca preventiva una estratègia molt efectiva és desmuntar-los.

 

Si féssim una taula explicativa podríem veure... 

ES DIU EN REALITAT
 La discriminació només és una actitud d'enemistat i antipatia; són coses de nens i és millor no ficar-s'hi.  A vegades costa distingir entre comentaris de broma i situacions d'odi i discriminació. Quan un nen o jove se sent agredit, els adults hi han d'intervenir; no poden mantenir una postura “neutral”.
Els insults i comentaris despectius no són importants, formen part del joc de relacions que tenen. Tots aquests tipus de comportaments que vulneren el dret d'igualtat dels infants i joves no són acceptables i cal que vetllem perquè no es donin. A més, tolerant-los es contribueix a mantenir estereotips i prejudicis que es donen a la nostra societat.
Totes les persones d'un grup tenen característiques comunes (els xinesos són treballadors, les persones amb discapacitat són  dependents, als nens els agrada jugar a pilota…). Els estereotips acostumen a no ser certs, ja que són generalitzacions amb les quals atorguem característiques individuals a tot un col·lectiu; cal insistir als nens i joves que hem de veure les persones totes diferents entre si.

Si ho apliquem a conductes concretes...

Tipologia de conductes d'odi i discriminació Es diu En realitat
Xenofòbia: té lloc quan una persona és tractada de manera diferent o exclosa per la seva pertinença a un determinat grup racial o ètnic o pel seu lloc d'origen. No s'adapten als nostres costums i ens volen imposar la seva cultura. Els immigrants no paguen impostos. Van molt al metge i col·lapsen les urgències. Tots els grups humans són diversos. No es tracta només que els immigrants acceptin els nostres costums, sinó que tothom valori la diferència, alhora que es garanteixi la convivència. El sistema de recaptació d'impostos afecta tots els treballadors sigui quin sigui el seu país d'origen. La població immigrant va al metge la meitat que la població autòctona i acostumen a accedir a la sanitat a través del metge de família.
Homofòbia: té lloc quan algú és tractat amb aversió, hostilitat, odi o desaprovació per la seva orientació sexual. L'homosexualitat és el resultat d'una mala criança o de famílies desestructurades. L'homosexualitat apareix en l'edat adulta. Tots els gais són amanerats i totes les lesbianes són homenots. Tant gais com lesbianes creixen en qualsevol tipus de família. A més, l'orientació sexual és innata i forma part de la naturalesa de cadascú. Qualsevol persona, sigui quina sigui la seva orientació sexual, pot tenir comportaments més masculins o més femenins que altres.
Sexisme: es produeix quan una persona és tractada de manera menys favorable que una altra en atenció al seu gènere. Els homes no han de plorar ni mostrar els seus sentiments en públic. Als nens els agrada jugar a pilota i a les nenes amb nines. Les dones tenen por o no tenen interès per ocupar llocs de responsabilitat. Els sentiments dels homes i les dones i les seves manifestacions són els mateixos; el que passa és que el model de masculinitat tradicional s’associa a característiques com agressivitat, insensibilitat, poder, dominància... La reproducció de conceptes sexistes a través de les joguines impedeix el lliure desenvolupament dels nens i nenes.
Transfòbia: es dóna quan una persona és menyspreada o tractada amb hostilitat perquè la seva identitat de gènere no s’ajusta a la que la societat li atribueix d’acord al sexe biològic. Tots naixem homes o dones i aquest fet no es pot canviar perquè és natural. Les persones transsexuals treballen en el món de l’espectacle. El sexe, masculí o femení, que s’assigna a una persona en néixer, d’acord amb els seus genitals, pot no correspondre’s amb el generen al que sent que pertany i amb el que s’identifica. La transsexualitat no influeix en l’opció de tria laboral. En podem trobar a qualsevol professió: escriptors, polítics, metges, etc.
Per nivell cultural i econòmic: es produeix quan algunes persones són considerades inferiors per no haver pogut accedir a la mateixa formació que altres o pel fet de no gaudir d'una bona situació econòmica. Són el pobres de la classe i han de donar gràcies que els hi deixin estar. L'estat econòmic d'una persona no ha de coartar les seves necessitats formativas i totes les oportunitats són benvingudes.
Per discapacitat: es manifesta quan una persona és menyspreada o infravalorada pel fet de tenir algun tipus de discapacitat, ja sigui física o mental. A l'escola, els nens i nenes amb discapacitat acaparen tots els recursos. Les persones amb discapacitat no poden treballar. En els centres educatius es distribueixen els recursos vetllant per desenvolupar tot el potencial de cada alumne. Les persones amb discapacitat poden treballar desenvolupant tasques adequades a les seves potencialitats.
Per motius estètics: es produeix quan una persona és tractada de manera diferent o excloent perquè la seva imatge personal no encaixa en els cànons de bellesa establerts en la societat. Aquests nois que van amb els morros pintats de negre segur que no estan massa bé del cap o prenen drogues. Aquesta persona és grassa perquè menja massa. Casdascú pot anar vestit com vulgui sempre que cumpleixi les normes minimes de convivència. Hi ha malalties que afecten el metabolisme d'una persona i la fan agafar pes, no només l'excès de menjar. Per d'altra banda, no és natural estar tan prim com els/les models de revista.

El mètode Kiva

Es tracta del mètode per excel·lència. Originari de l’escola Noruega i s’aplica a nivell formatiu atacant la transversalitat de l’educació: Escola, classe i alumnat.

L'objectiu del treball realitzat a nivell de classe és educar els alumnes sobre el seu paper a l'hora d'evitar i aturar l'assetjament escolar. Així, en lloc d'aprovar silenciosament l'assetjament o encoratjar als assetjadors, els nens comencen a donar suport als companys victimitzats i, en fer-ho, transmeten el missatge que no aproven l'acte. Acabar amb l'assetjament escolar és possible quan es desenvolupa un sentit compartit de responsabilitat i es canvien les normes del grup.

A Finlàndia, Kiva és un programa molt sol·licitat: el 90% de totes les escoles del país estan inscrites en ell i l'han implantat. La seva efectivitat es ha demostrat en una gran prova controlada i aleatòria.

Hi ha milers de webs que parlen d’aquest mètode, us deixo un PDF que el resumeix força bé i des d'on podeu consultar altres pàgines.

Treballar la diversitat a l’aula

Aquí també s’ha escrit molta literatura sobre el tema.  Potser el primer que ens hem de plantejar que és la diversitat.

Per començar, hem de tenir present que atendre la diversitat no és parlar únicament d'immigració, és a dir, d'alumnes que desconeixen nostre idioma o viuen situacions de desavantatge social. Hem de parlar d'alumnes amb extractes socials diferents, amb problemes físics o psíquics que limiten la seva integració...

Aquest és un aspecte que està present en la diversitat social i escolar del nostre país, però, parlar de diversitat únicament en aquests termes portaria en si una visió eminentment reduccionista de la realitat educativa. Parlar d'atenció a la diversitat suposa llavors situar-se en un marc molt més ampli on la frontera entre el teòric i el pràctic resulta en ocasions un tant difusa.

Es pretén, per això, anar més enllà del que és l'educació intercultural, terme estretament relacionat amb l'atenció a la diversitat.

Aterrem a nostres aules

Qualsevol professional de l'educació que s'aproximi a una aula captarà ràpidament l'existència d'alumnes diversos. Diversitat que es manifesta en aspectes tan comuns com que en cap cas tenen les mateixes capacitats, ni la mateixa motivació per l'aprenentatge, ni la mateixa preparació o nivell que la resta, ni tan sols la mateixa manera d'aprendre.

Mesures estàndard per fer integració a l’aula

EN ELS OBJECTIUS I CONTINGUTS

  • Concretar i prioritzar els objectius i els continguts expressats per al curs o el cicle assenyalant els mínims en cada unitat didàctica.
  • Prioritzar els objectius i continguts sobre la base de la seva importància per a futurs aprenentatges, la seva funcionalitat i aplicació pràctica, etc.
  • Donar prioritat als objectius i continguts en funció de la diversitat de capacitats (per exemple, donant prioritat als continguts procedimentals).
  • Preveure la possibilitat de modificar la seqüència i temporalització d'objectius i continguts per consolidar els aprenentatges i aconseguir major grau de significació i respecte a diferents ritmes.

EN LES ACTIVITATS D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE

  • Dissenyar activitats que tinguin diferents graus de realització i dificultat.
  • Dissenyar activitats diverses per treballar un mateix contingut i / o activitats de reforç per consolidar els continguts mínims.
  • Proposar activitats que permetin diferents possibilitats d'execució.
  • Proposar activitats que es duguin a terme amb diferents tipus de agrupaments: Grup gran, petit grup, individual.
  • Planificar activitats de lliure execució per part dels alumnes segons interessos personals.
  • Planificar activitats que facilitin la manipulació d'eines i tinguin aplicació a la vida quotidiana.

A LA METODOLOGIA

  • Tenir en compte la disposició i l'agrupament dels alumnes a l'aula.
  • Plantejar sessions on s'alterni l'explicació de teoria amb la realització de exercicis.
  • Prioritzar mètodes que afavoreixin l'expressió directa, la reflexió, la comunicació, el descobriment.
  • Adequar el llenguatge del material d'estudi segons el nivell de comprensió dels alumnes (especialment per als alumnes amb necessitats educatives especials).
  • Seleccionar tècniques i estratègies metodològiques que, sent útils per a tots els alumnes, també ho siguin per als que presenten dificultats d'aprenentatge i necessitats educatives especials (tècniques de demostració i modelatge, tècniques de treball cooperatiu o ensenyament tutoritzat, etc.).
  • Afavorir el tractament globalitzat o interdisciplinari dels continguts de aprenentatge.
  • Partir de centres d'interès sobre els quals es globalitzi el tractament dels continguts.
  • Afavorir l'ús de diferents materials i recursos perquè puguin manipular i experimentar.

A L'AVALUACIÓ

  • Realitzar una avaluació inicial davant un nou procés d'ensenyament-aprenentatge (què sap o què ha de saber abans de començar aquest tema?).
  • Introduir l'avaluació del context aula (avaluació contínua, valorant el treball diari, l'interès, la participació, etc.).
  • Concretar i/o facilitar els continguts mínims que han d'estudiar.
  • Utilitzar procediments i instruments d'avaluació variats i diversos (treballs, qüestionaris, entrevistes, proves objectives, ...)
  • Plantejar modificacions en la forma de preguntar a les proves d'avaluació (Preguntes de raonament i reflexió personal, preguntes curtes, seqüenciar els passos d'un problema, ...).

Mesures extraordinàries per fer integració a l’aula

Cada cas és un món i la realitat és que hem tingut, tenim i tindrem alumnes que per molts esforços que posem haurem de fer extres per poder aconseguir que tirin endavant per ells mateixos. Com els podem ajudar:

  • Permanència d'un any més (repetició de curs).
  • Reducció d'un any per a alumnes amb sobredotació intel·lectual.
  • Pla de Compensació Educativa per a alumnes amb més de dos cursos de desfasament curricular, o per pertànyer a minories ètniques o culturals en situació de desavantatge social.
  • Aula d'Enllaç per a alumnes amb desconeixement de la llengua o amb una escolarització irregular al país d'origen.
  • Adaptacions Curriculars d'accés al currículum per als alumnes amb necessitats educatives especials per discapacitat motora, visual o auditiva.
  • Adaptacions Curriculars Individuals de caràcter significatiu per als alumnes amb necessitats educatives especials per discapacitat intel·lectual.
  • Programes de Diversificació Curricular per als alumnes del segon cicle de l'ESO en risc evident de no graduar-se.
  • Servei de Suport Educatiu Domiciliari (SAED) per al alumnat que ha de romandre llargs períodes de convalescència al seu domicili.

Sistema d’avaluació SENA

El SENA, Sistema d'Avaluació de Nens i Adolescents, és un sistema desenvolupat íntegra i originalment en llengua espanyola per experts en avaluació psicològica i psicopatologia infantil i juvenil. Ha estat dissenyat amb l'objectiu d'ajudar en la detecció d'un ampli espectre de problemes emocionals i de conducta des dels 3 fins als 18 anys (tot i que també es fa servir amb certes modificacions per l’educació en adults) com ara:

  • Problemes interioritzats: depressió, ansietat, ansietat social, queixes somàtiques, simptomatologia posttraumàtica i obsessió-compulsió.
  • Problemes exterioritzats: problemes d'atenció, hiperactivitat-impulsivitat, problemes de control de la ira, agressió, conducta desafiant i conducta antisocial.
  • Problemes contextuals: problemes amb la família, problemes amb l'escola i problemes amb els companys.
  • Problemes específics: consum de substàncies, problemes de la conducta alimentària, retard en el desenvolupament, problemes d'aprenentatge, esquizotípia o comportament inusual.

També permet explorar algunes àrees de vulnerabilitat que poden contribuir al manteniment o inici d’alguns problemes o trastorns més greus. Entre aquestes àrees es troben els problemes de regulació emocional, la rigidesa, l'aïllament, les dificultats d'afecció i la recerca de sensacions.

Així mateix, avalua la presència de certs recursos personals que actuen com a factors protectors davant diferents problemes i que poden utilitzar-se per donar suport a la intervenció. Aquests recursos són l'autoestima, la integració i la competència social, la intel·ligència emocional, la disposició a l'estudi i la consciència dels problemes.

Us deixo aquí la descàrrega complerta on fins i tot podreu trobar plantilles per fer estudis i seguiments.

Eines de denuncia

Infància respon

El telèfon 116 111 Infància Respon també és el telèfon de referència per a informar de possibles casos d’assetjament als centres educatius. El telèfon està operatiu les 24 hores del dia els 365 dies de l’any, de forma gratuïta i totalment anònima, sense deixar cap petjada.

El servei del telèfon 116 111 Infància Respon té com a objectiu prevenir i detectar els maltractaments d’infants i adolescents posant especial èmfasi en les situacions d’assetjament als centres educatius. També aborda els casos de ciberassetjament, violència masclista i altres maltractaments o abusos sexuals a infants i adolescents.

 

Mitjançant un protocol signat pels departaments de Treball, Afers Socials i Famílies i Ensenyament, el telèfon 116 111 reforçarà el circuit d’atenció, derivació i intervenció en els casos de bullying, garantint la derivació cap als centres especialitzats i la coordinació interinstitucional amb una resposta immediata i experta en tot moment.

 

El servei telefònic Infància Respon és de caràcter europeu i present a tots els estats, així com també a múltiples comunitats autònomes. Ofereix informació, assessorament i orientació i atenció en relació amb qualsevol tipus de demanda que afecti la infància i l’adolescència, entre d’altres, aquelles relacionades amb maltractaments i vinculades  amb el sistema de protecció als infants.

A la plana web del gencat  i trobareu més informació com per exemple:

  • RUMI: és un registre de casos de maltractament o de risc de maltractament que pretén obtenir dades en relació amb el fenomen per tal de poder fer recerca; prospecció de dades; anàlisi de tendències i de necessitats, i planificació d'actuacions. A Catalunya, el RUMI, mitjançant les comunicacions en línia i les funcionalitats afegides a la base de dades (com ara la detecció d'antecedents) , constitueix, també, un mecanisme per a la prevenció dels maltractaments infantils, mitjançant una gestió comú i compartida de les situacions detectades.
  • MSGR: a partir de les dades introduïdes a la base de dades del RUMI, el sistema incorpora un mòdul d'alogaritmes que reporten una valoració sobre el risc de la situació informada i assessora sobre les accions més adients a dur a terme.

En conclusió podem dir que d'eines, n'hi ha milers, i mil i un exemples de com cada escola o cada mestre les ha aplicat. No hi ha una recepta única i nosaltres hem d’apendre com a docents a cercar, escollir i implementar solucions.

 

EXERCICI

Comences el curs i tens una classe que és una autèntica torre de Babel. Inmigrants varis, un noi amb dèficit d'atenció, gent amb discapacitat visual i una adolescent embarassada. 

 

Inventa una activitat o un discurs per algun dia de la primera setmana de classe per fer que es coneguin i entenguin que passaran un any junts, treballaran en grup i son un equip. No cal que ho desenvolupis si no tens temps, només la idea.  Envia-la al mail de sempre i comenta-la al grup de facebook.