El concepte bullying: Què és i què no és

DEFINICIÓ DE BULLYING

 

L’assetjament escolar és qualsevol forma de maltractament psicològic, verbal o físic produït entre escolars de forma reiterada, tant dins de l’aula, com fora, o a través de les xarxes socials.

Bullying hi ha hagut tota la vida. Si mirem enrere i recordem la nostra època escolar potser en vam patir, o potser nosaltres érem els agressors, també pot ser que fóssim espectadors i que ens ho miréssim amb una certa naturalitat.

Malaudarament amb les noves tecnologies on els atacs s’amaguen a l’anonimat en la majoria dels casos i els canvis socials on l’estructura familiar està malmesa, aquest fenomen social s’ha fet gran, potent i perillós.

El bullying és oficialment una “malatia social”. Les jerarquies, les lluites pel poder o popularitat, l’autoestima sovint no reafirmada (o molt baixa) són factors que propicien l'aflorament d'aquesta malaltia.

El tenim a l'àmbit domèstic, a la feina i a les escoles. I nosaltres com a docents què podem fer? Com el podem gestionar? Com el podem frenar? I, sobretot, com podem ajudar a que es faci petit i desaparegui?

El primer és assumir el nostre paper, ja que la gestió i desaparició del bullying és feina d’institucions, docents, família i de la societat en general.

Ara es parla molt dels “plans antibullying”. En aquest curs us adonareu que els plans antibullying en si mateixos no existeixen o no haurien d’existir. Cada escola, extracte social i cas d’assetjament són únics, particulars i els hem de tractar com a tal. Aquest pròxims dies reflexionarem i trobarem eines que ens ajudaran com a docents a fer profilaxi dins del nostre àmbit, a detectar i a gestionar els possibles casos de bullying que tinguem.

 

Per obrir i tenir una idea global us deixo aquest reportatge de TV3 de l’any 2015 on en 30 minuts ens fan un retrat que malauradament no a millorat.

EXERCICI

Ja heu vist el vídeo? Què us ha assemblat?

Ara vull que em contesteu les següents preguntes, pensant amb el que heu vist i sentit i també pensant amb el vostre últim curs. Necessito que sigueu sincers i honestos. No per mi, sinó per vosaltres mateixos, es tracta d’un exercici de reflexió.

1. És el bullying invisible?

2. He vist, sentit o percebut alguna cosa que podria ser bullying l’ultim any, o era un fet puntual?

3. Quins són el motius per que un alumne o un grup d’alumnes pot fer bullying a un altre?

 

Podeu penjar les respostes al mur del grup privat que us he creat a facebook. Així podrem sentir-nos identificats, veure altres experiències i compartir.

Més coses sobre el bullying...

L’informe "Jo a això no jugo", de Save The Children, sobre assetjament i ciberassetjament  .-Informe ONG Save The Children, analitza l'assetjament i el ciberassetjament a l'Estat espanyol i que s'ha elaborat a partir de 21.878 entrevistes a estudiants d'entre 12 i 16 anys.

 

 

El teniu enllaçat a la foto,  us convido a que el llegiu.


En resum:

Visió Global

  • Quasi el 9% de la població estudiantil ha sofert el que anomenem assetjament tradicional (insults, cops...) en diferents graus.
  • L'insult i el rumor són les manifestacions més recurrents, tant presencial com a les xarxes.
  • Només un 5% dels assetjadors reconeixen que ho són obertament.
  • Segons aquest estudi hi ha més bullying entre els més joves, però els estudiants de segon cicle són més agressius.
  • Les noies són les que surten més mal parades en els dos costats del bullying.
  • Les causes del bullying no són clares però hi ha dos motius recurrents: la inconsciència i les motxilles emocionals i socials dels assetjadors.
  • El top ten de motius d’assetjament és la condició sexual.
  • La majoria dels acosats intenten evitar-ho amb estratègies com apartar-se de la gent que el pot assetjar, tallar les comunicacions (tancar el mòbil, no estar a xarxes socials...).

Reptes i carències

  • Espanya no té cap abordatge integral de lluita contra totes les formes de violència en la infància.
  • No hi ha lleis que regulin el bullying com un delicte, quan hi ha una denuncia s’acullen als delictes d’agressió, delictes contra l’honor etc i solen quedar-se en faltes lleus i molt pocs passen a l’àmbit penal.
  • Els drets dels nens i nenes, víctimes i agressors, han de ser garantits.
  • Ens deixem els “danys colaterals”: el bullying afecta a 360º en relació a la víctima (pares, família, escola...).
  • Les mesures que es prenen amb l'agressor estan enfocades a la restauració dels drets de la víctima i la reeducació i presa de consciència de l’agressor.
  • El top ten de motius d’assetjament és la condició sexual
  • La majoria dels acosats intenten evitar-ho amb estratègies com apartar-se de la gent que el pot assetjar, tallar les comunicacions (tancar el mòbil, no estar a xarxes socials...).

 

Respecte al final de la pregunta, què no és bullying, si som honestos direm que no ho sabrem fins que tinguem tot la informació.