Introducció a la diversitat a les aules

Com a docents podem formar persones de diverses edats i extractes socials, que a vegades formaran col·lectius heterogenis i a vegades seran autèntiques torres de Babel on edats, bombolles socials i nivells formatius es barrejaran de forma caòtica.

En aquest capítol parlarem sobre els diferents tipus o rols d'alumnes que ens podem trobareu en una aula. Es tracta d'una classificació que té com a finalitat no només detectar les peculiaritats pròpies de cada alumne, sinó aprofitar aquesta informació en benefici del grup classe. Hem de tenir clar que aquests 26 rols no són etiquetes. Per què ho dic? Perquè una etiqueta no va més enllà d'una simple categorització. En aquest sentit, enumerem els rols buscant en tot moment el bé de l'alumne i del grup.

Per què detectar els rols en un grup A classe?

Com ja saps, cada alumne intenta buscar el seu lloc en un grup a la classe. Conèixer els diferents rols que es donen en aquests grups es pot convertir en una eina molt útil per ajudar al grup.

 

Donem un cop d'ull a aquest video.

 

En Joan Vaello al seu llibre “Com donar classe als que no volen” estableix una interessant classificació relacionada amb els atributs definits basats en la taxonomia de Bales:

 

Atributs de poder

  • Ascendent. Estudiant, dirigint i decidint sobre els altres.
  • Descendent. Alumne que es deixa portar, és a dir, que els altres decideixen per ell.

Atributs d'acceptació

  • Positiu. Alumne acceptat pel grup. Tots acudeixen a ell.
  • Negatiu. Alumnes refusats pel grup. Tots es van allunyant d'ell.

Atributs de contribució al treball:

  • Cooperador. Alumne que ajuda als altres, anima i promou accions.
  • Reticent. Que dificulta, entorpeix o esquiva la feina.

Amb aquestes tres grans variables és com es poden construir els 26 tipus o rols d'alumnes d'un grup en funció del seu poder, grau d'acceptació i contribució a les tasques.

  1. Manaire. La seva finalitat és manar però desprestigiant als que l'envolten.
  2. Organitzador. Té capacitat de fer suggeriments com, per exemple, activitats.
  3. Líder de grup. És capaç de guiar als altres. Alumne amb molta seguretat en si mateix.
  4. Matón. Busca en tot moment amenaçar, tant els seus companys com els professors.
  5. Dominant. La seva prioritat és la de manar sobre tot el grup.
  6. Líder social. Té la capacitat de generar sinergies, de promoure iniciatives que surtin del rigor curricular.
  7. Desafiant. Alumne amb tendència a la desaprovació constant.
  8. Sociable. Alumne obert, extrovertit i que té la capacitat de caure bé a tot el grup o classe. Alumne amb un alt grau d'acceptació.
  9. Pilota. Té tendència al rebuig. Es caracteritza per anar contínuament darrere del professor demanant la seva atenció, consentiment, fent preguntes que no vénen al cas...
  10. Treballador. És capaç d'aïllar-se de la resta del grup i que treballa de manera continuada durant una sessió lectiva. Sòl ser bastant individual.
  11. Bon company. Alumne que es preocupa pels demés. Practica la generositat entre els companys.
  12. Aïllat. Alumne solitari que tendeix a retirar-se del contacte amb els companys i professors.
  13. Amic. Tipus d'alumne que va més enllà del mer company de classe. És capaç de compartir intimitats de tipus personal. Alumne amb una gran capacitat d'ajuda.
  14. Pasota. Es desconnecta de tot el que envolta. Es manté al marge dels problemes o conflictes que es poden donar dins d'una aula.
  15. Inconformista. Normalment està en constant desacord amb les decisions que es prenen en el grup classe.
  16. Conciliador. És l'alumne encarregat de resoldre els petits conflictes que sorgeixen a l'aula. És una espècie de mediador del grup.
  17. Màrtir. Alumne que manifesta la tendència de carregar amb les culpes o faltes dels altres.
  18. Sumis. Es caracteritza per deixar-se portar fàcilment. Normalment no té una personalitat definida i segueix la corrent marcada per altres companys.
  19. Comparsa. L'alumne que no té cap rellevància o protagonisme en el grup, és a dir, passa totalment desapreciat, com si no existís.
  20. Solitari. Alumne aïllat, que no es fa amb ningú del grup.
  21. Callat. Es caracteritza per no manifestar al grup la seva opinió.
  22. Mascota. És molt popular al grup, que cau bé a tots o a gairebé tots i adquireix el paper de representant del grup.
  23. Alienat. Busca simpaties subestimant-se a sí mateix per guanyar-se en acceptació.
  24. Distant. Es relaciona de mica en mica amb el grup, sense intimar amb els seus companys.
  25. Ninot. Alumne que no té opinió ni criteri propi.
  26. Comediant. Alumne que busca contínuament la gràcia. Crida i reclama contínuament l'atenció.

Si et fixes bé en cada un d'aquests 26 tipus o rols d'alumnes, tots i cada un d'ells encaixarien en alguns dels tres atributs que he comentat més amunt. Fins i tot alguns presenten diverses combinacions. Joan Vaello en el seu llibre els classifica un per un. Per exemple:

  • Alumne dominant: ascendent.
  • Alumne organitzador: ascendent i cooperador.
  • Alumne Solitari: descendent i negatiu.

Els perfils protagonistes: víctima, botxí, instigadors i espectadors

Ara centrem-nos en els personatges.

L'agressor o més freqüentment el grup d'agressors assetja la víctima en llocs públics però difícils de controlar per professors i pares com els banys, els passadissos, el pati o el menjador escolar. No és infreqüent que aquestes accions sobrepassin les parets del col·legi, estenent-se als voltants del centre i, darrerament, a Internet a través dels diferents dispositius d'accés: ordinadors, smartphones i tablets, que és el que es coneix com ciberbullying o assetjament escolar cibernètic.

 

 

Per combatre la invisibilitat del bullying per part de les persones adultes és fonamental conèixer els diferents perfils d'alumnes involucrats en aquests actes, ja que poden proporcionar pistes davant de possibles casos d'assetjament i mantenir els nivells d'alerta i vigilància sobre els nois i noies amb majors factors de risc.

ELS AGRESSORS

El perfil tipus de l'agressor o assetjador respon a les següents característiques:

  • Personalitat irritable i agressiva.
  • Amb capacitat d'autocontrol.
  • Absència d'empatia.
  • Tendència a les conductes violentes i amenaçadores.
  • Impulsiu.
  • El seu rendiment acadèmic sol ser baix. De vegades és una mica més gran que la resta de la classe per haver repetit un o diversos cursos.
  • El seu comportament a l'aula es caracteritza per les sortides de to, les bromes fora de lloc i fins i tot actituds desafiants davant de professors i companys.
  • És possible que pertanyi a una família desestructurada, amb antecedents de violència domèstica.
  • Físicament fort.
  • Assumeix el paper de líder davant un grup d'alumnes de característiques psicològiques semblants o que busquen reconeixement i integració en el grup.

LES VICTIMES

Encara que alguns estudis identifiquen una sèrie de característiques psicològiques o d'actitud i comportament comuns en les víctimes de bullying, la veritat és que constitueixen un grup tan variat i heterogeni que per desgràcia qualsevol alumne pot convertir-se en blanc de les burles d'un grup d'agressors, moltes vegades sense altre motiu que el pur atzar.

 

No obstant això, hi ha alguns factors que multipliquen les possibilitats de patir assetjament:

  • Patir alguna discapacitat física o psíquica.
  • Tenir algun tipus de trastorn de l'aprenentatge, especialment els problemes relacionats amb el llenguatge oral perquè són molt evidents i fàcil objecte de burles.
  • Haver patit assetjament escolar amb anterioritat.
  • Pertànyer (o semblar pertànyer) a un grup ètnic, religiós, cultural o d'orientació sexual minoritari.
  • Tenir alguna tipologia de problemàtica social, econòmica o familiar concreta.

Un cop ha començat l'assetjament, tenir una personalitat introvertida o reservada o una mala comunicació amb pares i professors dificulta que els nois denunciïn les situacions a temps, amb el consegüent perill que l'assetjament vagi a més, agreujant-se les conseqüències i complicant la resolució.

 

A les víctimes les podem disgregar en dos grups:

Si mirem el gràfic podem veure perfectament com depenent de si són actius o passius les reaccions enfront l’assetjament són totalment oposades.

ESPECTADORS/INSTIGADORS

Probablement és el grup amb un perfil menys definit. Es tracta del grup de companys que col·laboren en l'assetjament i en gran mesura ho fan possible per no denunciar-ho a pares o professors. La seva actitud pot ser de col·laboració, aclamant les accions i fins i tot gravant-ho amb les càmeres dels mòbils. Però, fins i tot si es limiten a no fer res, la seva actitud passiva reforça la conducta dels agressors, ja que no deixa de ser una forma d'aprovació.

 

De vegades, actuen d'aquesta manera per por de convertir-se en les properes víctimes si surten a la seva defensa o el posen en coneixement d'algun adult, o bé perquè creuen que prenent aquesta actitud els serà més fàcil integrar-se amb la resta de la classe.

 

EXERCICI

Intenta fer un mapa de rols de la teva ultima classe i explica el perquè d’aquest mapejat. Envia-ho a l’adreça helena.batlle@gmail.com i fes un resum al facebook del grup. Sabries identificar, potencials víctimes i/o assetjadors? Ep! Això no vol dir que ho hagin de ser, però potser si els tenim controlats si passa qualsevol tema serà més fàcil detectar-ho.


Quins usos es poden donar feta l'assignació de rols en un grup classe?

Per començar us deixo aquest video d'una escena de la pel·licula Spiderman, on podem veure els tres tipus de perfils.

Us ha fet pensar? Un noi amb unes "habilitats positives" que és refusat pels seus companys...

Bé, un cop tenim tota la informació analitzada envers la nostra classe, què podem fer amb ella? Quin profit li podem treure? Aquí algunes idees:

  • Confeccionar grups d'un mateix curs acadèmic perquè aquests estiguin compensats.
  • Realitzar un sociograma del grup i establir quines seran les possibles vies d'actuació a partir de les seves peculiaritats.
  • Fer prevenció insistint en dinàmiques de grup adequades al grup. Un exemple de dinàmica que funciona molt bé seria la d'aquest enllaç.
  • Distingir entre els alumnes amb una determinada problemàtica o conflictivitat i els alumnes amb qualitats positives.
  • Assignar tutories individualitzades en alumnes amb una determinada conflictivitat per incidir en determinats aspectes curriculars, conductuals, emocionals ...
  • Distribuir l'espai per evitar conductes disruptives.

Quines són algunes de les dificultats més comunEs que un grup classe pot presentar a partir dels rols dels alumnes?

Poden sonar a tòpics però no les hem de perdre de vista:

  • Impuntualitat
  • Manca de material
  • Disrupcions lleus
  • Xiuxiueigs
  • Interrupció constant
  • Conducta irrespectuosa
  •  Instigació al conflicte
  • Apatia
  • Agressivitat verbal i física
  • Conducta graciosa
  • Conducta desafiant
  • Grolleria
  • Murmuració
  • Hiperactivitat
  • Timidesa
  • Boc expiatori
  • Alumne contestón, setciències, camarilla...
  • Alumne absentista esporàdic o habitual
  • Alumne gandul i/o desmotivat

 

En conclusió podem dir:

  • Tendim a etiquetar els alumnes i grups de manera gratuïta.
  • Les etiquetes no són solucions.
  • La diversitat de les aules no l’hem de veure com un problema que ens fa replantejar-nos temaris i/o maneres de fer; sinó com una oportunitat.
  • Com més coneguem als nostres alumnes, més els ajudarem i més podrem detectar si alguna cosa no va bé.

 

EXERCICI

Continuant amb l’exercici que has fet abans de mapa de la teva ultima aula, i amb la informació que tens fins ara, afegint la distància que pots o no haver agafat ja que has acabat el curs o estàs a punt de fer-ho...

 

Explica alguna siatuació que t'hagis trobat:

  • Què vas fer? Creus que va ser el correcte?
  • En cas contrari, què canviaries?
  •  Envia-ho a l’adreça helena.batlle@gmail.com i fes un resum al facebook del grup.