2. les 9 preguntes d'un projecte

El "model de les 9 preguntes" el va formular Ezequiel Ander Egg fa ja uns anys. La seva utilitat és indiscutible ja que la resposta a unes senzilles preguntes et possibilitarà reflexionar i elaborar un projecte d'acord amb els teus propis interessos.

Vegem a què correspon cada pregunta.

És l'objecte, la teva acció. Normalment, en els meus projectes a aquesta pregunta responc amb la "denominació del projecte". El nom del què tens pensat per als teus alumnes.

Tot i que soni excessivament romàntic, a l'agost de 1963, Martin Luther King va pronunciar el seu famós discurs "I have a dream" ("Jo tinc un somni") gràcies al qual s'estendria per tot el país dels Estats Units la consciència pública sobre el moviment dels drets civils (veure wikipedia). En moltes ocasions, quan tens un somni o una idea consideres que és només això, creient que mai la podràs dur a terme dins de la teva escola. En el cas de Luther King es va tractar d'un somni comunitari i gràcies a compartir-lo va aconseguir un gran moviment social. Així, en moltes altres ocasions, somnis o visions individuals han arribat a ser compartides per una gran quantitat de gent, transformant-se en bones idees amb possibilitat de dotar-les d'estructura. Atreveix-te a compartir les teves idees!

El mateix ha d'ocórrer quan comences una idea d’activitat o projecte. La visió del docent ha de transmetre el que creu que serien les condicions ideals en l'entorn en què es vol establir. Aquesta idea s'articula mitjançant una declaració de diverses frases, a manera de breus proclamacions, transmetent d'aquesta manera uns principis clars i globals. La majoria de declaracions de “visió” tenen en comú una sèrie de característiques:

• Són enteses i compartides per la classe
• Són prou generals com per permetre diverses varietats de perspectives dins d'elles
• Sóninspiradores 
• Són fàcils de comunicar.

La visió del professor envers la idea d’activitat o projecte ha de ser sòlida, creïble i viable en una primera instància. Aquesta “visió” pot anar canviant en el temps conforme es va aconseguint. 

En el procés de planificació el següent pas és establir la missió. Aquesta respon a les preguntes el què i el per què, és a dir, què faràs (quin és el teu objectiu principal o general) i per què ho faràs. En certa manera, les declaracions de missió poden ser similars a les de visió però els diferencia un caràcter més concret i orientat a l'acció. Alguns dels principis que ens poden servir de guia per elaborar declaracions de missió són:

• Concisió
• Orientació cap a resultats (què s'està intentat aconseguir)
• Inclusió, no posar límits a les formes ni a les persones (em refereixo a que poden ser projectes d’una sola classe, una línia, o l’escola sencera en alguns casos o en alguns altres incloure diversos professors per a diverses assignatures).

Es tracta de respondre a la finalitat de la teva acció, el que et portarà a reflexionar sobre les necessitats dels alumnes que vols cobrir. Aquestes poden ser diverses:

• Entendre un capítol concret d’una assignatura
• Apropar-los a una matèria de manera particular
• Resoldre problemes d’integració o diversitat a la classe
• Incentivar / motivar...

És el moment de definir quins seran els teus objectius. En aquest sentit, enumerar de 3 a 5 objectius generals serà suficient. 

Recordant la definició d'objectiu segons Ezequiel Ander-Egg: "els objectius són els enunciats dels resultats esperats o els propòsits que es volen assolir dins d'un període determinat a través de la realització de determinades accions". Qualsevol manual et dirà que els objectius han de ser realistes, factibles (en funció dels recursos i els terminis) i pertinents (sobre la base del diagnòstic previ a la incidència o canvi desitjat). Per tant, has de seguir les següents recomanacions:

• Establir objectius clars, en un llenguatge comprensible i precís.
• Centrats en les persones destinatàries i per tant que siguin un reflex dels resultats que s'espera es produeixin en elles.
• Unitaris, és a dir només un verb i només un contingut.
• El verb ha d'estar en infinitiu o en futur perfecte.
• Cal precisar quant es vol aconseguir, en quin temps i en quin lloc, per evitar que els objectius es quedin en mers enunciats.

Que els teus objectius estiguin ben formulats repercutirà en totes les fases del nostre projecte/activitat i en la seva correcta elaboració, a més de ser adequadament valorat com un bon treball.

És important ressaltar que depenent de la metodologia de treball que fas servir, la denominació i la jerarquia d'objectius variarà. A continuació, s'aniran detallant diferents tipus d'objectius (que hauràs de fer servir segons la metodologia del teu treball) i la seva formulació. 

Es denomina objectius estratègics a la sèrie de resultats d'assoliment que són necessaris per dur a terme la pràctica de la missió de l’activitat/projecte o del procés de dinamització. Es tracta, per tant, del futur a llarg termini. El fet d’establir objectius tendeix a facilitar i enfocar les energies d'un grup de persones, en aquest cas la classe, cap a propòsits comuns coneguts, compartits i compromesos, establint un marc de referència comú en el procés de planificació i execució. Els objectius estratègics han d'estar en consonància amb la visió i el que es vol aconseguir. Els objectius estratègics remeten a la planificació estratègica i per tant també es poden anomenar objectius generals. Exemple: "Promoure els hàbits de menjar de forma saludable dins i fora de l’escola a través d'un plantejament col·laboratiu".

Es denominen objectius operatius els que van dirigits a posar en marxa accions concretes, és a dir, convertir en acció l'estratègia planificada amb anterioritat (planificació estratègica). Estem parlant per tant dels objectius específics que donen lloc a la planificació operativa. Exemple: "Per a finals de trimestre (per a quan), reduir un 25% (quant) les errades ortogràfiques en les redaccions en català (de què)".

Aquests objectius busquen el canviar els comportaments de les persones (què estan fent i dient) i les conseqüències (o resultats) d'aquests comportaments. Exemple: "Pel juny del 2018, reduir en un 50% el nombre d’expedients disciplinaris per mal comportament i absentisme dels alumnes de més de 12 anys".

Estan relacionats amb els objectius de comportament, però estan més enfocats al nivell comunitari en comptes d'individual. Exemple: "Pel desembre del 2018, incrementar un 30% el nombre d’alumnes joves usuaris dels serveis de la biblioteca mòbil".

Aquests són objectius que proveeixen el suport o implementació necessària per aconseguir altres objectius. Exemple: "Pel març del 2016, realitzar “x” xerrades a l'institut de la nostra localitat sobre prevenció d'embarassos no desitjats". La metodologia del marc lògic estableix quatre categories lògiques, identificant per tant quatre tipus d'objectius: dos de caràcter exogen o pertanyents al context polític, econòmic i social de l’entorn de l’escola, i als altres dos tipus d'objectius (endogens), pertanyents a l'àmbit de la gestió gerencial del projecte global, i a la bombolla geogràfica i social on està l’escola, establint una jerarquia entre ells. 

Qui seran els teus alumnes destinataris? Depenent de l’edat, nivell global de la classe o individual, tindràs diferents perspectives, nivells de dificultat i adaptació de la teva idea.

Espai on es durà a terme. Dins de l’escola? Canviaràs d’espai? Aniràs fora de l’escola a fer-lo? Serà sempre el mateix espai o aniràs combinant?

És bo incloure un cronograma o calendari de les teves accions. Pots fer-lo per tot el curs, un semestre, un capítol d’una assignatura concreta... El temps en el cas d’un curs lectiu és important. Que quedi una activitat inacabada o sense resultats sòlids pot generar frustració als alumnes i en segons quins casos donar mala imatge al docent i fins i tot a l’escola, depenent de la repercussió que tingui.

Persones i / o entitats amb qui comptes per a dur endavant el teu projecte/activitat, amb els seus diferents nivells de responsabilitat. 

Recursos materials i econòmics. Potser tot el que necessites ho tens a l’escola, però potser has de demanar a direcció que t'ajudi amb una partida econòmica o bé pots tenir alguna possibilitat de demanar ajuts als ajuntament o algun tipus de subvenció.

En el cas de subvencions o similars cal saber, en primer lloc, que cada convocatòria de subvencions pot requerir un tipus de justificació propi i específic. Per això, convé tenir ben present les bases d'aquesta convocatòria, on ha d'anar ben precisada la forma i format de justificació. Hi ha set punts que és convenient tenir en compte quan et veus obligat/-ada a demanar partides econòmiques que també et poden servir per fer documents a nivell intern:

1. Fer una bona previsió de la justificació

En el moment de presentar un projecte perquè sigui subvencionat, ja has hagut de fer una previsió econòmica. Des d'aquest mateix moment has de començar a recopilar i guardar tots els documents justificants de les diferents despeses previstes. Tira llarg, millor que en sobri que no que en falti, a l’hora de presentar-ho, ja decidiràs com ajustar els números.

2. No oblidar cap document

A més de presentar la relació de factures -que en molts casos te les demanaran en format original o compulsades -, s'ha de lliurar un exemplar dels materials de difusió (díptics, fullets, cartells, fotografies ...) i de les publicacions i documents editats en el marc de la iniciativa. També s'ha d'adjuntar la memòria d'activitats i l'econòmica del projecte, a més de la documentació genèrica estàndard de cada cas.

3. Si demanen una memòria, ha de ser sintètica, clara i amb dades

Primer de tot, has de revisar les bases de la convocatòria. Potser s'inclou un model de memòria o s'exigeixen dades concretes. La memòria ha de detallar el projecte de manera sintètica, clara, breu, i aportar dades sempre que sigui possible.

4. Elements a incloure en la memòria

• Portada amb el nom de l'entitat, el projecte i la data.
• Resum de la valoració del projecte o activitat. Cal indicar el grau d'assoliment dels objectius principals.
• Dades del projecte.
• Explicació del projecte: ha d'incloure les variacions més significatives respecte a la formulació presentada, amb menció a les dificultats i imprevistos.
• Dades de les valoracions de les persones usuàries.
• Memòria econòmica: esmentar els ingressos i explicar totes les despeses, així com variacions si n'hi ha hagut, explicant els motius.
• Conclusions: aquest apartat pot servir per argumentar una perspectiva de continuïtat o per parlar de les millores de cara a les pròximes convocatòries.
• Annexos amb documentació addicional com fotografies, vídeos, materials d'interès...

5. Consultar a l'entitat/departament convocant per resoldre dubtes

La memòria econòmica pot comportar dubtes ja que la justificació depèn de les bases reguladores. En el cas d’una subvenció, cal prestar atenció ja que, per exemple, de vegades només es demana justificar l'import de la subvenció i altres el 100% del cost de l'activitat. Per aclarir les diferents qüestions, parla amb l'equip tècnic de la institució corresponent.

La justificació econòmica pot suposar haver d’acreditar que s’està al corrent de pagaments amb Hisenda i Seguretat Social. Cal conservar fotocòpies de tot el que s'ha presentat i s'ha de tenir en compte que si has de realitzar una compra per un import superior a 12.000 euros, hauràs de demanar tres pressupostos diferents i presentar-los tots, no només el de l'oferta que finalment hagis triat.

6. Què han d'incloure les factures?

Nom / raó social, NIF / CIF i adreça de qui l'emet.

• Data.
• Número de factura.
• Nom / raó social, NIF / CIF i adreça de l'entitat destinatària.
• Concepte: Ha d'estar vinculat amb l'activitat i s'ha d'adjuntar el comprovant de pagament. La data de la factura ha d'estar compresa en el període subvencionable (excepte en aquells casos en què es permeti una data posterior, segons les bases de convocatòria) i tots els rebuts s'han d'ajustar al pressupost econòmic que es presenta a la memòria. Es pot donar el cas que imputem al projecte només una part d'una factura.
• Import (desglossant IVA i / o IRPF, en cas de estar exempta d'IVA ha d'afegir un afegitó fent referència a la Llei i article per la qual està exempta de l'impost).

7. Si no es justifica bé, es pot reduir l'import de la subvenció o sol·licitar la devolució

La possibilitat de reduir l'import de la subvenció pot ser una clàusula present en la convocatòria. El que és segur és que si no es justifica convenientment et podran sol·licitar l'import total de la subvenció en el cas d'haver-la abonat amb anterioritat a la justificació.

Finalment, cal tenir en compte que si es fan retencions a professionals autònoms, personal contractat, conferenciants o persones beneficiàries de premis cal presentar obligatòriament en Hisenda el model 111 de declaració d'ingressos de retencions.

El meu consell és que demanis ajut a l’escola per aquestes gestions o bé a algun docent amb experiència.

En aquest apartat s'especifica la metodologia (activitats, formes de dur-les a terme...). Hauràs d'incloure també l'avaluació que tens prevista. 

Quan dissenyes un projecte/activitat has de contemplar necessàriament quin serà el teu disseny d'avaluació del mateix. L'avaluació és sovint la gran oblidada dels projectes/activitats i, així, ens llancem a desenvolupar idees que poques vegades avaluem de forma sistemàtica. Incloure en el teu disseny de projecte com avaluaràs, et facilitarà orientar-ne el seguiment en la seva fase d'execució, determinant quines dades has de recollir per l'avaluació final.

En general, el teu pla d'avaluació ha de tenir en compte els següents aspectes:

• Què t'interessa avaluar i els indicadors pertinents.
• Cronograma on es reflecteixi quins moments i espais dedicaràs a l'avaluació.
• Quines persones formaran part de l'equip avaluador (professors, alumnes, representants del grup de treball...), especificant, si hi hagués, el repartiment de tasques entre elles.
• Quins procediments i tècniques faràs servir per a l'obtenció i recollida de dades.
• Càlcul estimatiu del cost del pla d'avaluació (inversió d’hores i econòmica si escau).

Anem a diferenciar entre indicadors de resultats i indicadors de gestió. 

Assenyalarem 3:

1. Indicadors d'èxits: permeten avaluar els canvis que s'espera aconseguir al final del projecte/activitat, i fins i tot més enllà de la seva finalització, relacionats amb el seu objectiu general o amb els seus objectius específics. 
2. Indicadors d'activitat: permeten avaluar l'execució de les activitats (realització, nombre de participants ...).
3. Indicadors d'impacte: permeten avaluar els canvis esperats i desitjats, que poden produir com a conseqüència del projecte, però que no tenen relació amb el seu propòsit o objectius. 

A més a més, l'avaluació de resultats ha d'incloure sempre indicadors que permetin conèixer el grau de satisfacció tant del professor com dels alumnes (ajust dels èxits a les seves expectatives, satisfacció amb les activitats...), de les i els destinataris que no hagin participat efectivament en el projecte i de les parts interessades en general.

Anem a assenyalar-ne dos:

1. Indicadors de processos: permeten avaluar l'ajust i adequació dels processos de gestió (ajust a terminis, realització de tasques segons el previst, ...).
2. Indicadors de recursos: permeten avaluar l'ajust dels recursos al que preveu i el seu ús adequat (quantitat de recursos utilitzats, eficiència, aprofitament de les instal·lacions...).

L'avaluació del projecte hauria, com a mínim, de:

• Comprovar el grau d'assoliment de l'objectiu general i dels objectius intermedis a través de l'avaluació del grau d'assoliment de les metes (objectius operatius).
• Determinar les activitats realitzades, especificar el seu grau d'ajust al que preveu la programació i estimar la seva contribució a l'assoliment dels objectius, identificant possibles millores.
• Determinar quins han estat els recursos efectivament utilitzats i amb quina intensitat, valorant el seu ús (eficiència ...).
• Valorar els processos de gestió, i identificar millores a partir de l'experiència.
• Conèixer la valoració de les i dels destinataris últims i de les parts interessades.