6. SEGUIMENT I AVALUACIó

L’avaluació del tot el procés es fonamenta en l’anàlisi periòdic de l’acció formativa. Mitjançant el seguiment i control de les activitats, es poden obtenir dades importants sobre la seva viabilitat i la interrelació dels diferents elements que intervenen en el seu desenvolupament, com ara les actuacions del docent i la resposta de l’alumnat.

Per a assegurar-te d’aquest fet posaràs atenció als següents aspectes:

1. Avaluació dels objectius: A mesura que s’avaluïn les diferents activitats podràs valorar si es van assolint i en quin grau. Aquesta avaluació et donarà informació vers la coherència entre els resultats obtinguts per a cada activitat i els objectius previstos. 
   
2. Adequació de les activitats: Has de valorar si les activitats compleixen o no les seves característiques més significatives, com per exemple que siguin variades, flexibles, creatives, adequades per l’edat i nivell dels alumnes, etc... A més a més, s’ha de constatar si el disseny t'ha permès assolir els objectius i els continguts previstos. 
   
3. L’espai i el temps. La valoració d’aquests indicadors durant tota l’activitat/projecte et permetrà la seva regulació/adaptació i la comprovació de si es compleixen els criteris mínims d’organització didàctica. 
   
4. Materials: Són els adequats? S’estan fent servir correctament? 
   
5. El docent: Nivell d’intervenció versus necessitat d’intervenció, les funcions i les actituds envers els requeriments dels projectes. Aquí, segons com, hauràs de fer un exercici d’autocrítica constructiva, el màxim de sincer possible, pel bé del projecte, dels alumnes i de tu mateix/a. Tot t'ajudarà a millorar.

En el quadre pots veure els diferents tipus d'avaluació que es poden fer de l'activitat o projecte que planteges.

Quan hagis pensat la idea també has de tenir en compte aquest punt ja que serà important que l'avaluació "segueixi la linia" de l'activitat.

En un marc tradicional és sempre el docent qui fa l’avaluació (heteroavaluació). Però no ha de ser sempre així necessàriament. També és possible fer que l’alumne es faci una autoavaluació o bé que s’avaluin entre ells (coavaluació). 

El més indicat és complementar els diferents tipus d’avaluació i utilitzar sempre dos, per assegurar més imparcialitat.

Encara que sigui el tipus d’avaluació més tradicional i conegut per tothom, és important destacar aspectes que molts professors desconeixen. 

Per tal d’avaluar de manera equitativa i imparcial és necessari que els alumnes sàpiguen exactament què s’està avaluant (pensa en el típic projecte de geografia que un alumne creu que li ha anat molt bé fins que rep la nota i s’adona que se li han restat punts per faltes d’ortografia). Això es presenta en forma de criteris i indicadors. 

Els criteris són els punts clau que el professor considera que s’han d’avaluar. Tampoc és necessari que el professor els doni directament, sino que es poden “negociar” amb els alumnes, a base de preguntes. Si ells mateixos arriben a la conclusió que aquelles parts són les que fan un bon treball, és més fàcil que el resultat sigui conforme. No es tracta de negociar realment si els semblen bé els criteris, sinó d’una “negociació” guiada on el professor, a base de preguntes, fa que els alumnes pensin per si sols quins criteris s’haurien d’utilitzar.

Els indicadors seran les especificacions concretes dels criteris. Per exemple, si es puntua l’ortografia (criteri), s’ha d’especificar si es descomptaran faltes repetides, si hi ha un màxim de punts que es puguin descomptar... (indicadors).

Quan dos (o més) alumnes s’avaluen mútuament es genera també un sentiment de responsabilitat i una consciència sobre un mateix, com que s’estan avaluant entre iguals s’adonen dels seus propis errors mentre corregeixen als altres.

És important destacar el respecte i la imparcialitat a l’hora de realitzar una coavaluació. És natural que tendeixin a posar més bona nota als que els són més propers i d’aquí la necessitat de tenir pre-establerts els criteris i indicadors d’avaluació.

Aquest tipus d’avaluació serveix per fomentar el respecte i un bon ambient de classe. A més a més, sabent que han d’avaluar-se entre ells, els alumnes s’esforçaran més a fer una bona feina gràcies a la pressió positiva que els crea el fet de tenir més responsabilitat.

El fet que un alumne s’avaluï a si mateix és en si un acte de responsabilitat, relacionat amb el que deiem abans de l’agentivitat. Quan l’estudiant ha près conciencia del seu procés d’aprenentatge i se n’ha fet responsable, és lògic que serà capaç d’avaluar-se.

És important que aquesta avaluació es realitzi també seguint uns criteris pre-establerts entre alumnes i professor i argumentant per què creu que es mereix la nota o qualificació que es posa.

Quan l’autoavaluació no es correspon amb la valoració del professor, s’hauria de parlar amb l’alumne per veure on està la disjuntiva (per exemple, els alumnes provinents d’Estats Units o que hi hagin residit molt de temps tendeixen a avaluar-se sempre a l’alça; els espanyols, per d’altra banda, solen valorar-se menys).